Uno de los barrios más desconocidos de nuestro municipio es el Pla del Pou, llamado así por la existencia de un acuífero en la zona.
Hace un año, en la web de Plataforma, nuestro vecino Juan Catalá, publicaba un artículo de opinión al respecto, que a continuación transcribimos. Conocer lo que tenemos en nuestro municipio nos permitirá valorarlo mejor.
………………….
Hallazgo.
Se ha encontrado el pozo árabe que citan las crónicas y “protege” nuestro Ayuntamiento. Junto al aparcamiento de los campos de Futbol del Crack.En el estado que muestran las fotos adjuntas, se encuentra nuestro más insigne y antiguo monumento. Nuestro patrimonio histórico artístico, de todos los vecinos, mencionado en el artículo siguiente que otorga el nombre al paraje.
«La característica més important del nostre poble actual és el fet d’haver-se construït “ex novo” en un territori on abans del 1950 no hi havia cap nucli de població important. Però aquest paratge ja existia!!! El territori que avui ocupa el nucli de Sant Antoni i la Lloma de Sant Antoni ja era ben conegut des d’antic com el Pla del Pou, un topònim que caldria revaloritzar perquè ens lliga més clararament al passat del nostre territori i ens reconcilia amb la història. 
I, què era el Pla del Pou? Era el nom d’una extensa partida de terreny: tota la part del nostre municipi provinent de Paterna. Confrontava amb el Pla de la Paella, la zona de la Pobla que després passà a l’Eliana. Aquest extens pla de secà era la “frontera” entre el Camp de Túria i l’Horta de València. Tradicionalment s’havia caracteritzat per ser un lloc de pas, creuat pel vell camí-real de Llíria a València. Amb tota seguretat devia haver, en el nostre actual terme, algun punt de descans: una venta o un hostal, el topònim ens suggereix l’existència d’un pou com a lloc de parada enmig del llarg camí de Llíria a Paterna o a Burjassot. Les Ventes de la Pobla ja feien aquest paper i la creació de l’Eliana també ens parla de l’existència del mas Roig, un punt de descans en el camí de Benaguasil a Paterna. 
Com tots els grans plans de secà, tenia una gran masia que allotjava una minsa població, unes poques famílies que es feien càrrec del conreu de les terres del pla. De manera paral·lela, al Pla de la Paella es va constuir el mas de Sant Antoni, l’altre contrapunt de la nostra història. El mas del Pla del Pou degué construir-se, si més no, al s. XVIII. Tomàs López, en la seua obra Relaciones geográficas, topográficas e históricas del reino de Valencia hechas en el siglo XVIII, ja esmenta, amb poques paraules, el nostre terme: “Masía del Llano del Pozo, por donde pasa el camino de Liria”.
Josep Cavanilles, a final de segle, també va passar per ací i, encara que no parla de la masia, sí que parla de l’intens conreu de secà d’aquestes terres: “Tiene Paterna más de una hora de término entre el río y Godella, y dos desde Benimámet hasta más allá del Llano del Pozo, la mayor parte secano, pero fértil y excelente para algarrobos, olivos y viña”.
Però encara sabem més coses d’aquesta masia. Madoz ens dóna l
a notícia, confirmada més tard per mossén Martí Gadea, que el mas del Pla del Pou tenia una ermita dedicada a la Mare de Déu. Els devots viatgers, a més de refrescar-se, podien encendre una caneleta per tal de demanar protecció divina enmig d’aquest pla exposat a les bandositats i perills dels bandolers.»
a notícia, confirmada més tard per mossén Martí Gadea, que el mas del Pla del Pou tenia una ermita dedicada a la Mare de Déu. Els devots viatgers, a més de refrescar-se, podien encendre una caneleta per tal de demanar protecció divina enmig d’aquest pla exposat a les bandositats i perills dels bandolers.»Fdo.: Juan Catalá
