Opinió: El precedent islandès de la vaga feminista.

L’única forma de saber si una vaga funciona és fer-la

El Dia Lliure de les Dones va tenir lloc el 24 de novembre de 1975

Hui vos proposem un article de la periodista Violeta Tena publicat el passat mes de febrer en el seminari El Temps.

L´any 1975, a Islàndia té lloc una vaga general de dones a nivell de tot un país. Un atur semblant al que ara hi ha convocat a l´Estat espanyol. Una aturada de braços caiguts a la feina, peró també a la llar, per visualitzar el pes laboral, peró també domèstic, que les dones suporten.

Entre el catàleg de greuges brandat llavors per les feministes hi havía la bretxa salarial, la infra-representació en les institucions, el reconeiximent de les tasques de la llar o la millora dels serveis socials per l´atenció dels infants.

Pots llegir l’article complet a la pestanya Opinió d’aquesta web de GuanyemSAB.

«L’única forma de saber si un vaga funciona és fer-la». La frase va circular l’any passat a les xarxes socials després que un moviment d’abast mundial convidara les dones de mig món a fer aturades parcials amb motiu de la celebració del 8 de Març.

Avui Islàndia és un referent en matèria d’igualtat entre homes i dones. És, segons l’Informe Global d’Equitat de Gènere, el país del món que més pròxim està a la paritat salarial. A més, compta amb un sistema de baixes equitatiu quan les parelles tenen fills. L’home ha d’agafar, obligatòriament, tres mesos per tenir cura del seu nadó. La dona disposa d’altres tres mesos. I resten altres tres que els membres de la parella poden distribuir-se al seu antuvi. La llei prohibeix que una mare s’agafe exclusivament els nous mesos de baixa. El passat abril el govern va aprovar una reforma legislativa que obliga a les empreses a demostrar que no discriminen a les dones amb salaris més baixos per un mateix lloc de feina..”

Pots llegir l’article complet a la pestanya Opinió d’aquesta web de GuanyemSAB.

Muchas gracias por compartir
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Print this page
Print

2 comments

  1. Mare, jo de gran no vull ser artista, jo vull se rperiodista! -Peró, filla, sense “subvens no hi ha res a fer! Ja ho se, demanarem ajuda a la Diputació i contractarem a en Topor! ¡Ah las Diputaciones! Han salvado a media España de convertirse en La España vacía, espero y deseo que el contrato de la “magnánima periodista, Topor, nos haga salir del sopor. Gràcies , ciutadans dirigents de tots i per tots , per no posar la vostra atenció en uns pocs dignes de menció!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *