«L’única forma de saber si una vaga funciona és fer-la«
Hui vos proposem un article de la periodista Violeta Tena publicat el passat mes de febrer en el seminari El Temps.
L´any 1975, a Islàndia té lloc una vaga general de dones a nivell de tot un país. Un atur semblant al que ara hi ha convocat a l´Estat espanyol. Una aturada de braços caiguts a la feina, peró també a la llar, per visualitzar el pes laboral, peró també domèstic, que les dones suporten.
Entre el catàleg de greuges brandat llavors per les feministes hi havía la bretxa salarial, la infra-representació en les institucions, el reconeiximent de les tasques de la llar o la millora dels serveis socials per l´atenció dels infants.
Pots llegir l’article complet a la pestanya Opinió d’aquesta web de GuanyemSAB.
…
««L’única forma de saber si un vaga funciona és fer-la». La frase va circular l’any passat a les xarxes socials després que un moviment d’abast mundial convidara les dones de mig món a fer aturades parcials amb motiu de la celebració del 8 de Març. «
…
«Avui Islàndia és un referent en matèria d’igualtat entre homes i dones. És, segons l’Informe Global d’Equitat de Gènere, el país del món que més pròxim està a la paritat salarial. A més, compta amb un sistema de baixes equitatiu quan les parelles tenen fills. L’home ha d’agafar, obligatòriament, tres mesos per tenir cura del seu nadó. La dona disposa d’altres tres mesos. I resten altres tres que els membres de la parella poden distribuir-se al seu antuvi. La llei prohibeix que una mare s’agafe exclusivament els nous mesos de baixa. El passat abril el govern va aprovar una reforma legislativa que obliga a les empreses a demostrar que no discriminen a les dones amb salaris més baixos per un mateix lloc de feina..»
Pots llegir l’article complet a la pestanya Opinió d’aquesta web de GuanyemSAB.
Mare, jo de gran no vull ser artista, jo vull se rperiodista! -Peró, filla, sense «subvens no hi ha res a fer! Ja ho se, demanarem ajuda a la Diputació i contractarem a en Topor! ¡Ah las Diputaciones! Han salvado a media España de convertirse en La España vacía, espero y deseo que el contrato de la «magnánima periodista, Topor, nos haga salir del sopor. Gràcies , ciutadans dirigents de tots i per tots , per no posar la vostra atenció en uns pocs dignes de menció!