Opinió: Llocs comuns després del terror

Hui vos proposem aquest article d’opinió escrit per Daría Terrádez, i publicat divendres passat, 18 d’agost, a la secció Opinió del diari digital Bétera.com En ell se’ns parla de les reaccions el dia de després d’un atemptat com el de Barcelona d’aquest passat dijous.

Viñeta de Antonio Fraguas “Forges” publicada en El País

Estem davant d’un fenomen complex, el terrorisme, que alguns volen lligar exclusivament amb l’emigració econòmica, i amb l’emigració deguda a la violència en molts estats fallits. Ens caldria un ampli debat sobre el tema, però és evident que el desarrelament que provoca l’emigració és una llavor ideal per a la radicalització i el fanatisme. El que està clar és que les solucions haurien de ser polítiques, no solament repressives, com se senten algunes veus a les xarxes socials.

“Hui ens hem alçat tots commocionats després de veure, a plena llum, les imatges dels atemptats d’ahir a Barcelona. Com cada atemptat, siga a Bagdad, Alepo, París o Barcelona, les imatges de desesperació, sofriment, sang, llàgrimes i la violència que es desprèn d’elles són comunes a cada succés, són les mateixes: la mateixa sang, les mateixes llàgrimes i la mateixa violència destil·lada en cada imatge.“….

Llegeix l’article complet a la pestanya Opinió

… “Existeix un submón en aqueixes xarxes poblat de llocs comuns cridats per persones sense escrúpols, que ovacionen un altre tipus de violència, que destil·len odi igualment i que es creuen posseïdors de la veritat absoluta. He pogut llegir comentaris que provocaven el vòmit. Des de la reivindicació de la volta de la pena de mort (un argument mànid i recurrent quan falten arguments de pes), de l’expulsió de tots els musulmans (una “persona” es vanava fins i tot que Espanya ja ho havia fet una vegada i ho tornaria a fer) o que aqueixes “persones” que ahir van perpetrar aqueix acte menyspreable són immigrants que vénen a viure a Espanya de les ajudes socials. Al final tots acaben dient el mateix: vénen ací a viure de les ajudes, tenen més drets que els mateixos espanyols, no se’ls hauria de deixar entrar, no paguen impostos…i un llarg etc. de bajanades fruit d’una ràbia alimentada per la ignorància i per la més absoluta manca de sentit comú.”…

… L’odi és irracional, no entén de religions, estaments socials o ideologia; l’odi mossega i infecta i, com tota infecció, es propaga. Frenem-ho! Pensem abans de anunciar a crits qualsevol cosa, mirem no solament al nostre al voltant sinó més enllà. L’odi no s’aniquila amb més odi; l’odi acaba on comença el raciocini.“, diu l’autora de l’article, Daría Terrádez

Llegeix l’article complet a la pestanya Opinió

Muchas gracias por compartir
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Email this to someone
email
Print this page
Print

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *